Podium_SX_Barcelona_2018_JPAcevedo

Barcelona embogeix amb el Supercross & Freestyle

Més de 10.000 espectadors omplen el Palau Sant Jordi en un super-espectacle que ha tornat a Barcelona… per quedar-s’hi

L’americà Josh Grant s’imposa a la categoria reina SX1 i el seu compatriota Malcolm Stewart s’emporta l’espectacular duel “cara a cara”

Tom Pagés, el millor pilot de freestyle del món, deixa tothom bocabadat amb el Doble Backflip i el Bike Flip, salts mai vistos a Barcelona

Barcelona, 17/11/2019. Barcelona ha viscut una nit màgica. Una nit d’aquelles que els aficionats recordaran durant molts, molts anys. Amb més de 10.000 espectadors a les grades del Palau Sant Jordi, el Supercross & Freestyle tornava a la Ciutat Comtal després de massa temps transcorregut des de la darrera edició. Aquí va arrencar la història al novembre del 1990 i aquí es va fer ininterrompudament el Supercross fins l’any 2008.

Deu anys sense viure aquest gran espectacle s’han fet molt llargs, i així ho ha fet entendre l’afició, total i absolutament entregada a la causa. Amb cada avançament, amb cada salt, amb cada truc el Sant Jordi era un clam. Hi havia moltes ganes de supercròs a Barcelona, i això ha quedat ben palès tant a la pista com a la grada.

Dos noms han protagonitzat un duel espectacular i superlatiu en supercròs. Malcolm Stewart -campió USA de Supercross 250 de la Costa Est el 2016- i Josh Grant -6 victòries i 30 podis a la meca del motocròs i supercròs mundial el contemplen- eren els grans favorits i han demostrat no només això, sinó també que no havien vingut ni molt menys de passeig a Barcelona.

En les dues primeres finals de la categoria reina SX1 la història ha estat molt semblant. Josh Grant (Kawasaki #33) ha aprofitat les seves bones sortides per col·locar-se al capdavant i Malcolm Stewart (Honda #27) no ha pogut fer altra cosa que mirar de remuntar. En els dos casos l’objectiu no ha estat assolit pel pilot d’Honda per autèntica mala sort. Una colisió amb un pilot doblat primer i una caiguda a la segona final intentant evitar un altre xoc amb un pilot amb volta perduda li han impedit culminar sengles remuntades que tenia ben a prop i que estaven arrencant la cridòria ensordidora del públic del Palau.

En la tercera i darrera final, en canvi, una bona sortida ha col·locat Stewart a la primera posició i això ja li ha estat prou per endur-se la victòria per davant d’un Josh Grant que es va limitar a no prendre riscos i així amarrar la primera plaça de la classificació general final. Darrere seu, el francès Charles Lefrançois ha demostrat la raó per la qual ha estat tercer al campionat britànic d’Arenacross i ha completat el podi. El millor espanyol ha estat el quatre vegades campió nacional de supercròs, Joan Cros. Brillantísim en les dues primeres finals (quart a ambdues), el de Manlleu es va quedar fora del podi absolut en no poder ser més que setè a la tercera i definitiva mànega i acabar per tant a la cinquena plaça de la combinada. La resta de pilots espanyols de SX1 no van desmerèixer en absolut, ocupant tots ells les places immediatament posteriors a la de Joan Cros i, en conseqüència, tots al top-10 de la jornada:  el navarrès Ander Valentín va fer sisè i darrere seu es van classificar els catalans Nil Arcarons (7è), Francesc Mataró (8è) i Nil Bussot (9è).

El duel per parelles o “Face-to-Face” (Cara a cara)

Espectacular format, espectaculars i vibrants curses. Els pilots amb el vuit millors temps dels entrenaments oficials s’hi enfrontaven entre ells i per parelles en rondes eliminatòries a una única volta, amb quarts de final, semifinals i gran final.

En la ronda de quarts de final, Stewart eliminava Francesc Mataró, Charles Lefrançois es desfeia de Nil Arcarons, Joan Cros superava Dominique Thury i Josh Grant deixava fora de combat Ander Valentín. Les semifinals eren Stewart-Lefrançois per una banda del “quadre” i Grant-Cros per l’altra. El germà de “Bubba” Stewart no tenia grans problemas per eliminar Lefrançois, però Josh Grant va haver de lluitar de valent per doblegar un Joan Cros a qui tot el Sant Jordi va empènyer de manera incansable. Al final, la lògica es va imposar i els dos pilots dels EUA es van trobar a la gran final. També amb el públic decididament de la seva part després de les seves fantàstiques curses d’uns minuts abans, Malcolm Stewart va guanyar Josh Grant amb claredat, enduent-se cap a Florida el premi en efectiu reservat per al guanyador del primer “cara a cara” que mai s’ha vist al Supercross & Freestyle de Barcelona.

En la categoria SX2, una caiguda en la segona sessió d’entrenaments ha marcat el devenir de la jornada, atès que Jorge Zaragoza, autor del millor temps i principal favorit a la victòria, no ha pogut sortir a competir a la tarda després de patir fractures a tots dos canells.  Una llàstima, perquè el de Godella havia fet el vuitè millor registre de volta de tots els pilots de totes les categories i amb el qual hagués accedit, ni més ni menys, que als quarts de final del “cara a cara” amb els pilots de SX1. La seva absència l’ha aprofitat el belga Nolan Cordens qui, amb un segon i un primer lloc a les dues finals, s’ha apuntat la victòria a Barcelona per davant del francès Hugo Manzato i l’espanyol Mario Lucas. Lucas, doble guanyador de la Copa d’Espanya de MX125 el 2017 i el 2018, es va adjudicar la primera final, però va fer cinquè a la segona i definitiva. En suma, tercer lloc per al pilot d’Almoradí en la seva tercera cursa amb una moto de 250 cc.

En la categoria SX125, amb motos de dos temps, Oriol Olivé no ha tingut rival. Dues clares victòries a les dues finals van atorgar la primera plaça de la general final al pilot de Palau Sator per davant del francès Axel Boldrini i de l’espanyol Eric Tomás.

Tom Pagés posa el Sant Jordi cap per avall en el freestyle

Els sis pilots de freestyle també van arrencar fragoroses ovacions del públic del Palau Sant Jordi, i dos noms hi van brillar amb llum pròpia: l’ídol local i llegenda del Palau, Edgar Torronteras -participant en la categoría de 85cc al primer Supercross de Barcelona del 1990-, i el número u mundial, el francès Tom Pagés. Tots dos van regalar el millor del seu repertori. L’Edgar, amb el seu únic i exclusiu Turndown Whip -el qual li ha donat medalles als X-Games- i, per descomptat, Tom Pagés, qui acaba de guanyar la medalla d’or en freestyle als recents X-Games 2018 fets a Austràlia. El ventall de trucs (salts) del francès va deixar bocabadat el públic de Barcelona. Per primer cop al Palau Sant Jordi s’hi ha pogut veure -i per dos cops- l’impressionant Doble Backflip (doble salt mortal a l’aire, només a l’abast de molt pocs riders al món) i, a la rampa quarterpipe, una altra meravella: el Bike Flip. En aquest truc el pilot no fa cap rotació a l’aire, però allò que sí que rota -i fent-ne 360 graus- és… la moto. Dos salts impressionants i del nivel d’una ronda d’X-Games, com també ho són el Volt o el 360, els quals Tom Pagés va executar en dues oportunitats cadascun d’ells.

A banda de Pagés i Torronteras, un altre exnúmero u mundial com Dany Torres va deixar ben clares les raons per les quals segueix sent un dels riders amb l’executòria tècnica més perfecta. Va completar el cartell el Lleides Team de l’Antonio Navas, Rocky Florensa i Marc Pinyol. Ells van posar la cirereta a la fi de l’espectacle amb el salt en tàndem. Dos pilots a bord de la moto i que intercanvien les seves posicions en ple vol.

Com ha quedat dit, quatre hores d’espectacle vibrant i sense pausa que van deixar els aficionats comptant els dies que queden per al Supercross & Freestyle de Barcelona de 2019.

JOSH GRANT (USA, Kawasaki): “Mai no havia estat a Barcelona i venir ha estat una gran experiència. El circuit és molt diferent dels que tenim als Estats Units, però l’energia de la grada ha fet que aquesta nit hagi estat veritablement divertida. No hi ha un públic com aquest enlloc dels Estats Units. Un esdeveniment magnífic al qual m’hi agradaria tornar l’any que ve”.

MALCOLM STEWART (USA, Honda): “El públic ha aconseguit encomanar-me la seva emoció. L’ambient ha estat espectacular i jo m’ho he passat d’allò més bé. A les curses he tingut dues caigudes, però havia d’arriscar al màxim i són coses que poden passar. Ha estat fantàstic córrer aquí per primer cop i espero poder repetir al 2019″.

Comparteix aquest post

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on whatsapp
Share on print
Share on email